Les instal·lacions del CERN (acrònim del Centre Européen de la Recherche Nucléaire) ocupen nou municipis repartits entre Suïssa i França, en uns terrenys que li van ser cedits, després de la Segona Guerra Mundial, per investigar els usos pacífics de l’energia nuclear. El CERN depèn directament de la Comunitat Econòmica Europea i està finançat pels seus estats membres. El projecte del 774 que presenta aquest llibre sorgeix dins d’una operació experimental que pretenia obrir les portes a membres d’altres països que, normalment, no treballen per al CERN i alberga la direcció de l’organització (del costat francès), usos administratius i els laboratoris que controlen els acceleradors de partícules nuclears de la Unió Europea. L’edifici pretén reinterpretar des de la seva forma la naturalesa atòmica de la matèria. És curiós com el projecte va durar dos anys, l’obra altres dos i vam trigar dos anys més a fer el llibre. Amb textos de Rolf-Dieter Heuer, el director del CERN, Jorge Wagensberg, Richard Ingersoll i dels autors de l’edifici, Francesco Soppelsa i Octavio Mestre. Amb fotografía d´en Jordi Bernadó.