El Col·legi d’Arquitectes va convidar tota una sèrie d’arquitectes a escriure sobre el significat de la pandèmia i la importància de l’arquitectura per fer-hi front (l’arquitectura no deixa de ser una tercera pell per protegir-nos, on aixoplugar-nos)… Així uns van basar el seu discurs en el món domèstic, altres en la necessitat dels espais intermedis, altres en com introduir el verd dins dels nostres ambients a la recerca d’uns espais saludables, d´altres a la sociologia, d´altres a l’arquitectura que vindria, a la bona distància a mantenir… dels que jo vaig deduir que contra el mantra que la pandèmia ens afecta a tots (veritat), que davant la pandèmia tots som iguals (mentida) cadascun, segons els seus mitjans i posició social, l’afronta de molt diferent forma: No és el mateix confinar-se en una casa amb jardí i vistes al mar que en un pis de 50 m2 a l’extraradi d’una gran ciutat, sent 6 de família.