“Tota escala puja cap a la llum” (recordo haver escrit al meu quadern de viatges, sent estudiant, en haver visitat l’estudi de LC a París, al carrer Nunguesser et Coli)… És clar que, també, hi ha escales que ens poden conduir als particulars inferns que cadascú té. Qui no recorda aquelles imatges d’una escala que baixa als soterranis, a les tenebres, a allò profund, a allò fosc? Difícil, en tot cas, separar escales i claraboies perquè, en molts casos, van conjuntament, una sota l’altra. De qualsevol de les maneres, per ser estricte, hi ha escales que no tenen claraboies i claraboies i llum zenital que no il·luminen cap escala. Això és el que ens ha motivat a separar el llibre en dos grans capítols. Hem construït pocs habitatges amb pati, en ser les parcel·les petites, però moltes transparències entre les façanes del davant i del darrere, per generar permeabilitat i l’apropiació dels espais exteriors propers a la casa. Passant revista a la nostra feina d’aquests primers 25 anys, dedueixo que tot el nostre esforç sempre ha estat en fer una arquitectura més lluminosa. En bilingüe espanyol / anglès.