Mies van der Rohe solia dir que Déu estava als detalls. Mies era un home de presència i frases rotundes, de la qual, potser, el seu Menys és més sigui la més coneguda. Tot i que l’arquitecte americà Robert Venturi, amb tota malícia, solia contestar-li que menys, la majoria de vegades, solia ser simplement menys. I no s’equivocava… Apurant el primer aforisme esmentat ens atreviríem a dir que, moltes vegades, és el detall el que ens acaba donant la solució, no ja constructiva del projecte, sinó formal de conjunt. Perquè el treball de l’arquitecte no va de dins cap a fora, com qui modela l´argila, ni de fora cap endins, com qui esculpeix la pedra: el treball de l’arquitecte va a les dues direccions, de la gran escala a la petita i al revés. Perquè si el detall fos l’explicació de com resoldre els problemes constructius que es presenten parlaríem, simplement, de construcció i, tanmateix, aquests dos llibres germans que presentem aquí parlen d’Arquitectura. Cal fer servir el violí per tocar música, no aprendre a llegir música per poder tocar el violí… L’arquitectura mai no és qüestió de distribució, sinó de concepte. No em canso de repetir-ho. Bacia, yelmo, halo, aquest és l’ordre, Sancho. 

La pell d’un edifici és allò que veiem que ens parla del que no veiem. Com la cara, mirall de l´ànima. No és bo quan interior i exterior no s’adeqüen i no concorden; quan s’anuncia allò que, després, no trobarem, en travessar el llindar. Per això no he entès mai aquesta diferència entre arquitectura d’interiors i d’exteriors, perquè totes dues són cares d’una mateixa moneda. Tot i això, just és reconèixer que la pell és el que ens fa atractius, un cos o un edifici. Encara que un edifici necessiti d’estructura, instal·lacions, transport vertical, acabats interiors, com un cos necessita, alhora, d’ossos, vísceres i flux sanguini. Tots els òrgans són importants, tots són imprescindibles… n’hi ha prou amb una mala digestió per produir-nos mal de cap i que ens sentim malament, com és suficient que un pilar col·lapsi perquè col·lapsi una estructura. Però res de tot això és realment important. Allò important és allò que no es veu, allò important és el misteri (Einstein deia que en el misteri hi havia la clau de la ciència i l’art veritables). En bilingüe espanyol / anglès.