El nostre treball d’arquitecte té certa condició d’alquimista, de transmutar els metalls, de fer que maons sense cap valor es transformin en una cosa valuosa… I ai del que renunciï a aquesta màgia, a aquesta recerca de la veritat! 

 

Albert Einstein va dir, més enllà de la famosa frase «Déu no juga als daus amb l’Univers», que «El més bell que podem experimentar és el misteri. Aquesta és la font de tot art i ciència veritables». Aquesta frase presidia la taula de treball del despatx de José Antonio Coderch, amb qui vaig treballar com a estudiant. 

 

Si, com digués Silesius, «La rosa és sense perquè», potser sap més qui fa olor la fragància que qui la desfulla per analitzar els seus pètals al microscopi. Aquest misteri és el que avui voldria compartir amb tots vosaltres i el que m’ha mogut a escriure aquest llibre. Sense ànim de donar lliçons a ningú. 

El llibre, fruit d’un dels cursos impartits per l’autor a Itàlia en què els alumnes li van demanar imatges de l’obra i ell va preferir escriure’ls els principis que hi ha al darrere, bussejar al mateix món interior intentant establir què és i què no és arquitectura. Al llibre es barregen reflexions sobre la pròpia obra i la dels altres, amb edificis de referència, coses vistes en tants viatges i l’experiència docent, entenent, com deia Einstein que “el més bell que podem experimentar és el misteri. Aquesta és la font de tot art i ciència veritables”. El llibre està dedicat a descobrir aquest misteri.