Hem fet les seus d’Immobiliària Colonial i, per a ells, mitja dotzena d’edificis d’oficines de lloguer, diverses conselleries de la Generalitat (la de Treball i la de Relacions Territorials), les seus de la Mútua Madrilenya a Madrid i Barcelona, ​​les seus de la Diputació, de Prosegur i, l’última, la seu de Llevant Capital, en un edifici Modernista catalogat de la seva propietat… Així com tantes altres oficines a la Torre Mapfre, despatxos d’advocats i interiorismes diversos… Però, el cert, és que un no és especialista en res. Un, simplement, intenta respondre als problemes que li planteja el client, sense perjudicis, amb la humilitat més gran, però, també des de la més profunda convicció en la bondat del nostre treball. I, sempre, amb i des del bagatge cultural que sempre suposa fer arquitectura (o l’arquitectura és cultura o deixa de ser arquitectura).

Avui ja ningú no dubta que, de la mateixa manera que podem parametritzar un edifici, saber quant mesura, quant pesa (la cèlebre pregunta que Buckminster Fuller li va fer a Norman Foster, how much your does your building weigh, Mr. Foster?, avui hauríem de saber tots, quant consumeixen els nostres edificis i què fer per millorar la seva eficiència energètica. De fet, els nostres darrers edificis són tots ells “passive house” (els edificis del CERN s’ajusten al que especifica la RT-2012, l’estricta reglamentació francesa) i les dues darreres reformes a Barcelona (els edificis a Travesera-Amigó i el situat a la Diagonal nº409, han obtingut el Certificat CS LEED ORO i la qualificació energètica Calener GT Nivell B, en rehabilitació, una cosa sempre més difícil que quan es planteja en edificis de nova planta i podem jugar amb les envoltants. En bilingüe espanyol/anglès.