Caixa Madrid a Barcelona

Nosaltres som els peixos, l’ull que mira…

Passa que un malalt que pren moltes medicines millora si les retiren totes. I així la primera cosa que cal fer quan un entra a reformar una obra és netejar, eliminar jardineres de cara a tenir un manteniment zero, eliminar colors, tant de soroll visual. Després dels furors de la deconstrucció dels anys 90, unes formes més naturals s’imposen. L’element central del projecte és aquest bitxo, aquesta ameba, un “contenidor de funcions” de manera que és, alhora, cos de seguretat, lloc d’informació, carteria i bar cafeteria fins obrir i tancar-se com un autèntic element marí. El gran atri és el tanc d’un aquari on, en les profunditats abissals, viu el monstre. Nosaltres som els peixos, l’ull que mira… Per sobre, com en el mar de veritat, altres peixos neden, donant voltes i il·luminen el conjunt amb els reflexos de les seves escates, al sol de tarda. Les oficines substitueixen els seus elements obsolets per aquesta pell de screens o de lames de fusta, que asseguren la privacitat a voluntat i converteixen les façanes al pati (les autèntiques façanes de l’edifici) en una pell pixelada, sorgida dels mars de Barceló. Que l’edifici funcioni millor, que la il·luminació sigui de baix consum, que el projecte s’ajusti al pressupost assignat és una cosa que es dóna per fet. Que sigui emocionant hem de guanyar-nos-ho. El concurs organitzat per Richard Ellis Barcelona el va acabar guanyant Richard Ellis Madrid.